El com els usuaris entren, naveguen i utilitzen Internet és motiu de moltes reflexions, , valoracions i articles per part de molts usuaris i savis coneixedors del món virtual. El què em crida l’atenció són dos aspectes que avui passo a comentar:

1. De què parlem quan parlem de comunitats virtuals
2. Com és la participació en les comunitats virtuals.

Per abordar el primer punt, em trobo és que hi ha nombroses formes d’abordar la qüestió, i la wikipèdia defineix comunitats virtuals com a “Les comunitats virtuals, cibergrups o xarxes socials sostingudes per ordinador són grups de persones amb les quals es comparteix algun interès en comú, és una activitat habitual de gran part dels éssers humans, des de sempre, a l’espai físic. En el marc d’Internet també resulta habitual la formació de cibergrups o comunitats virtuals”.

En aquesta definició hi caben moltes i diverses comunitats amb característiques molt diferents:

• Comunitats estables en el temps
• Participació voluntària
• Més o menys estructurades en funció dels objectius a assolir
• En el marc d’una institució física o només present a la xarxa

També trobem a la wikipèdia una altra categoria relacionada, les Comunitats de pràctica: Les Comunitats de pràctica són grups socials constituïts a fi de desenvolupar un coneixement especialitzat, compartint aprenentatges basats en la reflexió compartida sobre experiències pràctiques. Segons Wenger, una Comunitat de pràctica és “un grup de persones que comparteixen una preocupació, un conjunt de problemes o un interès comú sobre un tema, i que aprofundeixen el seu coneixement i expertesa en aquesta àrea a través d’una interacció continuada”.

En les diferents reflexions que han fet estudiosos del tema d’Internet i la participació dels usuaris, es considera que una comunitat virtual està composada per tots els membres que s’hi han registrat, i que per tant hi han accedit com a mínim una vegada.

Un altre aspecte, que és el que em fa reflexionar, és el sentit de pertinença a aquestes comunitats virtuals. Quantes vegades heu entrat en un entorn virtual, on us heu registrat per accedir-hi, però que no teníeu cap intenció de formar-ne part? O bé que encara que hi participeu no sentiu que formeu part d’aquesta comunitat?

A partir d’aquesta definició de comunitat virtual, hi ha diferents estudis que analitzen quantitativa i qualitativament la participació d’aquests usuaris en aquestes comunitats. Un article molt interessant és l’article de Jakob Nielsen, el “rei de la usabilitat”: Participation Inequality: Encouraging more users to contribute. En aquest article ens parla de la desigual participació dels usuaris en les comunitats virtuals, i ell defineix el rol del 90-9-1. Tal com diu a l’article, analitzant comunitats com la de la wikipèdia, facebook i altres, arriben a la conclusió de què la majoria de comunitats virtuals hi ha un 90% d’usuaris que només “miren”, un 1% que participen molt activament i generen molt contingut i coneixement, i el 9% restant que fan contribucions intermitents. I en el mateix article dóna pistes de com contribuir a millorar aquesta participació.

Personalment, crec que encoratjar a la participació en entorns virtuals al màxim nombre de persones, a partir d’un interès específic en la comunitat concreta, crec que és una eina per a millorar la participació de persones i professionals en la vida col•lectiva, i això va creant coneixement i el va democratitzant, que és la base del treball en xarxa que ens identifica en els inicis d’aquest segle XXI.